És ben curiós quan un es planteja allò del canvi d’any com una oportunitat per als canvis de rutines i hàbits -deixaré de fumar, aniré al gimnàs-, els quals, més enllà de convertir-se en una excusa per omplir pàgines de llibres -i les butxaques dels seus autors o autores-, no serveixen per gaire més que tastar aquests propòsits un o dos dies i deixar-ho estar.

Fa uns quants mesos que em ronda la idea de encetar de nou la producció escrita al meu blog, aquest que ara estreno, després de unes 8 o 10 intencions prèvies que es van perdre en la llunyania de les bases de dades i els recovery del meu hosting. Parlem molt del fet digital com a eina per a mantenir la integritat del coneixement i fer-lo perviure més enllà de l’acumulació de pols d’una llibreta, però cada vegada veig més clar que l’analògic té més avantatges que inconvenients en molts aspectes. Si més no una llibreta no és queda sense bateria ni se li trenca la pantalla.

Precisament volia aprofitar aquest període vacacional a la feina per començar a endreçar aquests objectius i intentar agafar una rutina comunicativa. I de fet aquí hi sóc. Però no pas com m’ho pensava.

Fa tres setmanes em va caure el mòbil per l’escala i, malgrat el vidre protector va poder admetre 4 bons cops als marges del dispositiu, un cinquè no va ser suficient com per evitar que la pantalla – vidre i LED- ho patís a fons. Ara tinc un telèfon intel·ligent que, a més d’haver deixat de ser resistent a la humitat o esquitxades, ara fa coses estranyes, com que la part inferior de la pantalla trontolli aleatòriament o agafi un to verd intens més enllà dels antics Commodore. Ara sé que en qualsevol moment el mòbil pot morir definitivament, en contra de la meva intenció de fer-lo anar un mínim de 4 anys. Seguim.

L’últim dia de l’any em trobo amb la meva altra eina de treball digital principal -el portàtil- que fa alguna cosa estranya. Vull comprimir uns quants documents per enviar-los adjunts un correu i no puc. Vaja, doncs reiniciem, què n’és d’estrany. I allà s’hi va quedar, en el reinici. I després d’algunes investigacions no sembla tenir recuperació fàcil, i menys de les dades -bé, provarem el sistema de recuperació d’Ubuntu, el qual ha estat cada setmana fent una còpia integra de tot i pujant-la puntualment al Google Cloud, però no me n’acabo de refiar-, així que també em toca fer una substitució d’un component.

A tot això des del mòbil fa temps que hi tinc l’aplicació del WordPress però per algun motiu que desconec no puc pujar-hi imatges amb facilitat, la qual cosa em limita aquesta intenció de produir més textos -o algun, vaja-, obligant-me a seure al portàtil -que ara no tinc- per fer-ho. En resum, tot en contra.

Però aquí hi sóc, veurem durant quant de temps i en quines condicions. Com que no fumo ni tinc intenció d’anar al gimnàs d’alguna cosa ens servirà tot plegat.

Addenda: no hi ha hagut manera de publicar aquesta entrada com un s’esperaria, fent clic a publish, no, ni des de l’app ni des del navegador… I diuen que la tecnologia simplifica la vida.

Addenda 2: ara resulta que sí que puc pujar images al WP però no les puc incrustar ni inserir a l’entrada. És un mal acudit tot plegat.

Addenda 3: i ara tenim que des de l’app puc afegir imatges però des de la versió d’escriptori no. I no n’hi ha tres sense quatre…